Àudio

 Avui m'ha contestat amb un àudio ben llarg que ràpidament he contestat (bueno, al cap de 2 hores...sense fer-ho a posta, quan he pogut). 

No puc ser més toia escoltant la seva veueta celestial i la seva respiració...buffff...espero no haver fet massa veu de pava en el meu àudio. 

Ella m'ha explicat lo seu blablabla (per lo que li preguntava, en realitat) i jo li he explicat lo meu blablabla.

Però ai mare si hagués dit el que realment vull dir. 

O ho dic aquí o m'explota a dins. 

Blablabla, t'enyoro, blablabla, adoro escoltar la teva veu, blablabla, ets una bonica i m'encanta perquè ets un amor de persona, blablabla, et vull veure i tinc ganes de plorar de sentir la teva veu, blablabla, quan quedem? blablabla necessito abraçar-te....i així...

T'enyoro molt, et trobo a faltar, et vull veure, t'estimo, estimo la teva veu i estic massa emocionada d'haver-te sentit i vull que em parlis més i m'expliquis més coses i com et preocupes per la gent perquè ets un amor i punt i vull ser un altre cop el teu escut i tinc molta por de fer el ridícul i de cansar-te però alhora penso tant en tu que vull expressar-t'ho i vull que ho sàpigues perquè ho mereixes saber. 

M'agradaria viure això amb tu i explorar-ho amb tu. No jo sola dins del meu cervell. 

El que sigui, on ens porti però viure-ho, no només imaginar-ho. 

Mentrestant em distrec pensant fil per randa com seria fer l'amor amb tu...però això ja és un altre post...