Dir-t'ho

 Avui he començat a dir per tot arreu que ets la meva princesa. Sí, tu també ho has sentit, esclar. 

Necessito expressar-ho i que cadascú (inclosa tu) s'ho prengui com vulgui, segur que ningú interpretarà les fantasies eròtiques que em provoques...

Avui els nostres braços s'han fregat. Com passa sovint perquè jo m'acosto perillosament i veig que tu no t'apartes...doncs aprofito. Potser ni te n'adones

Però és que avui, primer han entrat en contacte i no recordo exactament la situació però sé que he trobat un moviment del cos natural per moure el braç i així acariciar-te. Perquè no només els nostres braços es toquessin sinó que s'acariciessin mutuament. 

Jo pensava que t'apartaries també de forma natural (sense fer com "quita d'aquí") però no. Has d'haver notat aquesta carícia! Sisplau! S'ha acabat al cap d'uns segonets també de forma fisiològica i natural. 

Crec que és pel meu moment del cicle (premenstrual) però avui sentia la teva olor màximament. Totes les brises me la portaven i jo tancava els ulls per absorbir-la. Feia MOLT que no m'impactava tant la olor d'alguna persona. 

I et mirava i pensava en el post que vaig escriure ahir i em sentia entre poderosa i una mica guarrilla. Però gaudia de tenir el meu secret. I volia recrear la fantasia mirant el teu cos i sobretot el teu cabell (que avui ha tornat a quedar per dins de la roba. Ho fas a posta o què?). Aquestes situacions, al contrari del que podria semblar m'omplen de poder i com de seguretat en mi mateixa perquè tinc el poder de desitjar i d'imaginar. Avui fins i tot el poderio m'ha durat fins que després he estat fent bromes sexuals amb en D., en qui últimament no penso gens però s'ha creat una situació nova que m'ha agradat molt també perquè jo estava molt suelta  i li anava dient (en conya) que parés que m'estava posant vermella i ell anar rient i seguint-me la broma. Això mai havia passat i m'he sentit molt molt alliberada. Gràcies a tu, princesa.

I mentrestant continues sent la dona de gel que no reaccionarà a res ni farà res. 

Un dia ens queda, princesa, un dia. 

I a l'estiu canviarem l'etiqueta del post.

I al setembre ja veurem

Perquè suposo que continuaràs fent tan bona olor com ara.

I passi el que passi (bueno, res) continuaràs sent la meva princesa. Per sempre, jo crec. 

Si ve el cap de setmana i et trobo a faltar...què faré la setmana que ve? Doncs això, trobar-te a faltar. 

Bona nit, princesa