Creguda

 Que últimament estic com una mica creguda? Doncs mira, sí.

I què.

M'encanta.

Potser només m'estic creient el que és, i això no té res de mal. 

Avui he estat al costat de D., després de moooooolt temps de no veure'ns o veure'ns de refiló i de no dir-nos pràcticament res. 

Suposo que amb l'ajuda d'unes quantes birres que s'havia pres, després d'estar una estona al meu costat i haver-nos mirat als ulls com feia molt que no fèiem...he de dir que jo avui em sentia bastant poderosa entre unes coses i altres...

Doncs em diu "què fas aquesta tarda?". La meva resposta: rentadores. Diu no...és que aquesta tarda fan un concert i blablabla i no sé com ho tens, si podries...

Si us he de ser sincera no tenia putes ganes d'anar a aquest concert, ni m'ho he plantejat i ni tan sols podia. 

Ara, a sant de què m'ha dit això? Ni idea. Vull dir que en cap moment ha dit tipo a tothom, ei, algú vol venir a aquest concert i tal...després crec que ha quedat amb uns altres col·legues...però no sé...

He com recuperat aquell puntet de màgia que estic segura que vam tenir i que es va acabar amb una abraçada fortíssima que anava molt més enllà del temps protocolari que dura una abraçada. 

Demà no sé què faré amb G. Jo que avui presumia de ser tan decidida...i cada dia decideixo una cosa diferent.

Deixo fer al cos tot i que s'estimbi com divendres? Aviam què li veig a la mirada, aviam què em diu, aviam com em mira, si em somriu...

Dir-li que he quedat amb P+, segur que li dic. Per molt princesa que sigui, no és la única del món. Si vol alguna cosa que la demani. Si algú vol alguna cosa que me la demani. Jo ja vaig mostrant el que sento, tampoc m'arrossegaré. 

#digna