diumenge, 13 de novembre del 2022

Matí

 Avui m'he llevat amb ànsia de sentir el teu cos calent sota els llençols i he imaginat com t'acostaries mandrosament cap a mi fins a posar mig cos a sobre del meu i com sentiria el teu alè al coll.

Com somriuríem i xiuxiuejaríem i quasi no puc imaginar com tocaria tota la teva pell nua. 

Com sentiria la  olor devastadora dels teus cabells fins a l'ànima i com faríem l'amor a poc a poc. 

M'encantaria conquerir el teu cos molt a poc a poc, igual com estic conquerint el teu cor. Molt molt a poc a poc, petó a petó i mil·límetre a mil·límetre. Sospir a sospir.

Avui no t'he dit bon dia perquè cap story ni cap cançó bonica que em dediquis farà canviar la meva actitud. Sí, t'estimo des de lluny, i què, però  sé que t'arriba la meva llum i que et fa somriure i això dona sentit a tot. 

Friso per deixar-te ja el missatge de demà perquè t'escalfi un momentet el cor. Aquesta tardor sempre serà teva. 

6 comentaris:

sa lluna ha dit...

Què segueixin fluint, fantasies, somnis i anhels!.

Aferradetes, nina.

Yo ha dit...

Carai...que maco, no sé que em remou més quan et llegeixo, si posar-me en el teu lloc o en el seu.. que macos aquests moments, tan fràgils i tan potents a l'hora.

artur ha dit...

https://youtu.be/C-n-uF0gmRg

Somnis Neverending ha dit...

sí...no hay manera...

Somnis Neverending ha dit...

Si sapigués quin és "el seu lloc..."

Somnis Neverending ha dit...

Almenys la poesia persisteix...