Pillada

 Avui ens han pillat abraçant-nos.

Hem hagut d'esperar una eternitat que marxés una persona i es veu que no havia acabat de marxar o ha tornat...no sé...

Però de cop a mitja abraçada m'ha picat l'espatlla...que està aquí!

Ara ho penso i em ve riure...

Mira que he passat un dia de merda, no sé ben bé per què. 

Em passa que si ella està malament i jo bé em sento còmoda però al revés em sento TAN desprotegida i vulnerable!

És com que les parelles que he tingut (bueno, parelles o el que fossin) crec que mai m'han sostingut en aquests moments. 

Potser és per la darrera relació...o potser també les anteriors, no sé...però com si em xuclessin l'alegria, el bon rotllo i l'"aguante" i després no em reomplíssin el dipòsit. 

I amb G. , d'acord, ja sé que no tenim cap relació ni res però algo tenim, collons...no ho sé. Jo sento que m'acull i em tracta molt bé però en aquesta situació em sento tan profundament EN PERILL que no suporto estar malament, encara que sigui per altres temes, quan estic amb ella.

Sento com una pressió d'haver d'estar bé, contenta, de bon rotllo, oferint-li alegria, com si no faig això ja no valc per estar allà. 

Uf, avui estic fent autoteràpia, eh?

No sé què fer amb les notetes. Avui li he posat el poema més bonic del món. Però clar, no tinc feedback. Bueno sí, perquè els ulls no enganyen (the eyes, chico). Però jo què sé. 

Total, que primer havia pensat posar-li que si vol que quedem per fer-nos petonets (i que no ens pillin). 

Tot i que és una petició condemnada al fracàs perquè em dirà que no segur. 

Però tinc a la màniga llavors preguntar-li si vol anar a sopar amb mi (sense tocar-nos). 

No sé, com a guió de sèrie és molt maco però no sé si estic en condicions per dir-ho, de no ser que m'ho prengui ja com un final com el primer cop que em vaig declarar.

Tot i que no ha sigut un final, si no m'ho prenia així no podia fer-ho. Igual que ara. 

I em fa tanta tristor que s'acabi...però alhora penso que tal com és ara igualment s'acabarà algun dia, per tant no es pot quedar així. 

Jo què sé...aviam si aquesta nit m'inspiro més perquè la passada...he tingut molts malsons i així m'he llevat ja de girada i malament i així ha anat el dia.

Lo únic preciosíssim ha sigut la nostra abraçada interrompuda i pillada. 

Quan l'abraço es para el món i tot és perfecte. Però tinc tanta por de molestar-la i atabalar-la...

Necessito parlar-hi tant i, de nou, moro de por.