Amor

 No us ho creureu, però avui passo de G.

M'he trobat N.P. i és que és tan bonic quan ens veiem, com si fóssim amiguíssimes  i ens estiméssim molt. Bueno, que sí però jo què sé...si quasi no ens coneixem (tot i que l'hagi vist en pèl). Jo vull estar així amb tothom (G. inclosa). Com super enamorada de la vida però de tothom. 

Ella estava en una taula d'un bar i jo anava entrant i sortint perquè estava a la terrassa i ens anàvem picant l'ullet i tirant-nos petons. Fins q al final he entrat a pagar i ella tornava del lavabo i llavors ens hem fet una abraçada i un petó. 

I xim-pom, cadascú a casa seva i tan panxes. El pròxim dia igual. 

M'encanta. Firmo. Em quedo així.

I ho compro per G., també. Ai, no havia de passar d'ella? En fi.

Tan de bo l'any nou em porti ple de màgia d'aquesta. 

I a G. també perquè passo d'ella però l'estimo i vull que estigui bé i surti d'aquesta tristor, encara que sigui sense mi. O amb mi com a amiga o companya o el que sigui. Però vull que se li il·lumini la cara com quan trobava les meves primeres notetes. 

Si escric la carta als reis i demano il·lusió per ella? Jo en tinc de sobres. Jolin, per què l'estimo tant? No ho sé. Avui somiava que m'ho preguntava i jo li responia això mateix: no ho sé.