Reis

 Reacciono tard a l'any nou...però em van venint els propòsits.

Omplir-lo de bons moments, sí.

De bons moments amb tu i de bons moments sense tu per compartir-los amb tu des del lloc correcte. Des del que totes dues estiguem d'acord i puguem sostenir. El trobarem. En el dia màgic d'avui n'estic convençuda. 

Els reis m'han portat (a part de la regla, un refredat, mal d'esquena...) una obertura de ment que em permet pensar en altres coses que no siguin ella per poder anar omplint mica en mica el buit que sento. Nous horitzons. 

Ja fa temps ho vaig dir: gaudir de tu, desconnectar de tu. Aquest és el meu màxim objectiu. I també aplicar a tot. 

Ja no em costa tant pensar en G. com una mena de persona desdoblada. La G. real amb qui puc ser amiga, parlar de coses normals i compartir tantes i tantes coses que ens uneixen i ens connecten...i la G. dels somnis amb qui puc viure la història d'amor somiada més bonica que us pugueu imaginar. I que m'abraça a la nit a l'espai que hi ha entre el son i la vigília. Potser una alimenta l'altra però no son la mateixa persona. 

Puc aprendre a viure amb això? No ho sé. 

Els reis també m'han portat veure G.; m'ha pitat des del cotxe quan ha passat pel meu costat. Pot ser alguna mena de miracle a part d'un regal de reis, això? No. Gràcies reis, ja sé que aquest any m'he portat una mica malament i he sigut molt mala patge però aquest era el millor regal que em podíeu fer i ni tan sols estava a la carta. Com sabeu mirar al fons del cor...punyeteros...