Sosa

 Estic molt sosa.

Sense tu tot em sembla apagat, gris, soso i avorrit. 

Però no perquè tu no estiguis amb mi. Sinó perquè jo no estic amb tu.

Avui G. ha tornat a venir a fer el cafè, ja em parla com si res i m'explica coses i no sospira quan em veu. 

Avui soc jo la que estic sosa, la que em callo tot el que diria perquè penso que total, perquè em segueixi la veta perquè li faig pena no m'interessa.

Encara estic emprenyada amb ella per la seva reacció a la meva última declaració. 

Ara tot el que em diu em sembla superficial, perquè si no és per connectar amb ella...què m'importa? Per tenir una conversa d'ascensor...ja la tinc amb qualsevol altra persona que no em remogui tant. I jo no tinc res a dir-li.

Ens trobo tan a faltar...