Fredor

 I no vinc a parlar-vos de la SEVA fredor, que també. Perquè sempre que s'acaba la nostra vida presencial sembla com que no ens coneguem de res. Pot enviar-me un àudio per dir-me una tonteria un dimecres que ens hem vist i després a les vacances ja comença a contestar-me "sí, no, ok, sí, jajaja, molt bé" i a no dir-me absolutament res. 

Sincerament és molt desagradable. Pitjor que el fet que no estigui a la meva vida és NO SABER si hi és o si no. 

Venia a parlar-vos de la MEVA fredor.

Després de l'experiència religiosa de NC. tocant-me la cuixa i fent-me sandwich entre ella i  G. és com que res més ni ningú em motiven. Només vull tornar a estar amb ella/elles. Segurament G. és el talismà q fa q NC. pugui motivar-me allà, en aquell context. Sí que penso en les seves abraçades...però com que està morta per dintre, no tinc cap mena d'interès en fer cap vincle amb ella ni dir-li absolutament res fora del context "feina". Mira, potser és el mateix q li passa a G. amb mi...allà molt bé...fora ni hablar.

Vaig posar al post anterior que tenia ocasions per posar en joc la meva jo seductora i sexual...doncs aquesta jo està allà. Desapareguda en combat. 

Si no hi ha G., doncs no hi ha res, sembla que diu. 

Això és una puta merda, no anem bé, a aquest pas no sortiré mai d'aquí!

Vale que avui és lluna plena i és després del primer asalto del Nadal però joder...em sento atrapada. 

Podria ser que sigui bastant culpa meva que "em deixo" però ara estava bé! Amb ella "com a amiga" és com que tot fluïa...però res, deixo de veure-la i em sento buida. No és que la trobi a faltar...és que em falta perquè com que no podem parlar, com que no sé què és real, què és imaginari i què és culpa del biaix de confirmació...tot plegat acaba sent un castell de cartes que se'm desmonta quan bufa una mica de vent...

Res, que en cas hipotètic que hi hagi noves candidates, cosa que dubto bastant a curt termini, ja us informaria, de moment...més voltes a la nòria...una altra fotocòpia.