Un joc

 Avui a mi sola m'ha entrat un aire fresc de fantasia.

No sé si és somni, no sé si és desig però sí fantasia.

Imagino que li confesso els meus sentiments a G.

O més aviat que em pilla, com que ara parlo sense filtre...no soc conscient del tot de si se m'escapen coses que pot interpretar com el que és, com que sento algo per ella.

Imagino que em pregunta si m'agrada ella i que jo, després de fer cara d'estupefacció li contesto que és possible.

La fantasia continua pel camí de...com ho diria? Seguir com ara però que totes sapiguem de què va. 

És a dir, que ella em segueix el joc. Quan m'apropo exactament com faig ara, sap per què és i potser em somriu. I potser s'allunya i potser jo esbufego i somric. Totes dues sabem què ha passat.

Quan dic que alguna cosa m'agrada sabrà que ho dic per ella, com quan li vaig dir que m'agradava la seva bossa i al cap de les hores em va dir "així que t'ha agradat la meva bossa, eh?". Doncs igual però amb coses d'ella i del seu cos. Ella sabria que em refereixo a ella. Uffff, m'encantaria. 

Sisplau, pilla totes les meves indirectes! Pilla-les! Com quan he dit: a la sèrie la protagonista és molt guapa i TAMBÉ té melenaza (quan li he dit mil cops que la seva m'encanta). També, G., també...no veus que ho dic per tu??? Ara mateix vaig a passar-li l'enllaç de la sèrie com m'ha demanat, aviam si li entra la indirecta al cervell. De fet la protagonista em recorda a ella (tot i que no s'hi assembla gens).

Crec que aniré pel camí de les indirectes, m'agrada. Si jo et digués el que necessito....

Ui, ja veuràs si t'enredo...

No puc més.

Paranoia

 Avui una amiga em deia que mentre no hi hagi hagut sexe, és com més fàcil no pillar-se o no fer-s'hi mal...

Socialment tenim una idea de què és sexe i què no, sobretot perquè les dues parts puguin saber si estan fent sexe o no n'estan fent.

M'explico.

Per mi, quan em poso al seu costat i ella s'apropa fins a tocar-me, o quan m'ensenya una foto del mòbil i per fer-ho ajuntem TOT el cos o quan m'ha de donar la mà perquè l'ajudi a passar per sobre d'una tanca i abans de fer-ho fa una petita pausa dramàtica... la diferència entre si és sexe o no ho és només és si n'hem parlat o no i si les dues parts li donem el mateix significat o no. I vaja, com que no ho sé, doncs convindrem que no ho ha estat.

Però per mi son tot de coses corporals que HAN PASSAT avui. Tot i que entre nosaltres no HA PASSAT res.

Es converteix realment en sexe quan culturalment tothom li dona aquest sentit: quan ha aparegut un element que tothom entén. Per això em moro per fer-te un petó O alguna cosa que doni el mateix significat per a totes dues a la resta de coses.

Coses que realment penso que si li fes a una altra persona o algú altre me les fes a mi ens podriem dir que "què fots?". I en canvi entre tu i jo estan normalitzades i instal·lades en el dia a dia...

Perdó per la paranoia . És el trastorn. I demà anem a dinar juntes. Visca. Aviam quin no-sexe podem fer.

Ah. Un atac de riure meu per mi avui també ha estat un moment culminant. 

Simplement l'adoro. 

Bona nit princesa, m'ha encantat donar-te la mà per passar quan potser no calia i pensava que el contacte de les nostres mans no m'agradaria tant com sí que m'ha agradat. M'ha encantat mirar-te de reüll la minifaldilla.

Vull tornar a somiar amb tu, adormida o desperta. Perquè tanco els ulls i et veig però és que els obro i també.

No patiu per mi, que hi poso salsa perquè sigui més poètic. 

Com més ho puc treure, més tranquil·la estic, així que llegint me m'ajudeu molt.

Preocupació

 Ai...que la preocupo diu sa lluna en el comentari del post anterior...que mona...

Mira no, no et preocupis. Jo també em preocuparia si no fos perquè sento que això és viure la vida, que tot això em fa sentir el màxim de viva, que aquesta bogeria m'empeny endavant i que vull atravessar-ho i que m'atravessi per poder arribar a altres coses que estan destinades a mi, a la meva vida, a que jo les visqui.

Vull viure la preocupació de G. per mi, avui que he sigut jo la que he plorat. Tot i que no m'ha vist m'ho ha vingut a dir i quan ens hem acomiadat m'ha abraçat i m'ha dit que "no me llores".

Perquè se que soc important per ella (i ella per mi) perquè ens estem apropant molt espiritualment, perquè vull obrir-me i deixar-me atravessar, que es el que demano i no puc actuar en funció de "vigilar" de no fer -me mal.

Necessito aquest perill, aquesta amenaça.

L'atracció física ajuda a que tot ho noti molt més al cos, a la pell, la necessito per transitar aquestes emocions.

Que no sigui corresposta em fot. Em fa molta ràbia, em desespera i em fa mal. Sí. Però forma part del pack. És l'altra cara de la moneda.

Seguim

Proximitat

 Em torno boja, boja, boja, boja, boja amb la proximitat física de G.

M'apropo tant com puc. Ella no es mou. M'està explicant nosequè i jo només puc pensar en totes les parts del cos en contacte i en les que posaria en contacte. 

Aparentment estic normal i en realitat estic pensant en empotrar-la contra el moble on està recolzada.

Ufff, no recordava que estava així amb ella!

Socorro!!!

Crònica

 Agradar-li agradar-li...per ara no perquè està molt reafirmada en la seva heterosexualitat, fins i tot una mica a la defensiva.

Però hem estat molt a gust, tal com intuíem i el més important...hem tornat a quedar.

No vull imaginar res perquè vull viure el que és.

Bé, sí, en realitat vull somiar amb connectar també amb alguna altra persona que almenys li agradin les dones...o algo més palpable i tangible...

Però vull viure el que estic visquent.

M'ha dit que soc dolça i irònica. I ella és un bitxu. 

He estat tan a gust, tan desconnectada, em sentia tan JO. Hem estat una hora i mitja i m'ha semblat que hem estat tota la tarda...

M'he perdut en la seva història, les seves vivències, els seus pensaments...la seva vida, els seus somnis i els seus grans secrets... alhora que sentia que podia explicar els meus. Somni fet realitat: un punt.

Ha sigut tant d'aire fresc!!! Gràcies somnis per haver-me permès arribar fins aquí i continuar!

Bona nit bitxet a partir d'ara ja meu...Fins aviat.

Agradar-te

 Vull agradar-te, agradar-te a tu. Jo a tu, vull sentir aquesta sensació, vull sentir que t'agrado, que t'interesso, que ens interessem...vull retrobar aquelles miradetes que ens van unir durant 4 dies, les trobo a faltar. Vull saber per què i com és aquest interès, vull que ens mirem als ulls, vull estar tranquil·la, vull sentir-me segura i en pau, vull no voler res més que el que hi hagi.

No només vull sentir-te explicar la teva vida, els teus somnis i els teus grans secrets sinó que també vull explicar-te els meus.

Vull veure i viure com flueix tot i per què i cap a on. Moro d'impaciència per demà.

Tot trontolla

 Tot és molt fàcil d'imaginar.

Una se sent molt poderosa dins del seu cervell i sola a la seva habitació però...

Quan t'enfrontes a la mirada somiada, quan tens a tocar els cabells que et treuen la son o quan la conversa que vols tenir esdevindrà una realitat...

Aiai...tot trontolla, et sents perduda, insegura, de cop perds el control tot i que en realitat estàs contenta perquè ja és això el que vols...

Sí, he tornat a veure G. i he sortit tan remoguda que he anat corrent a demanar-li la cita a N.P. per almenys tenir l'emoció repartida.

Hem quedat, sí, diumenge. He pensat en ella i de cop he sentit pessigolles a la panxa, el que els escrits més prosaics diuen que és una descàrrega d'oxitocina...imagino que se m'emporta a l'hort i jo que em deixo. Imagino que se sent incomprensiblement atreta per mi. Sé que ens atraiem almenys intel·lectualment. N'estic tan segura perquè si no aquesta trobada no tindria cap sentit. Només vull baixar una miqueta l'atracció del cervell als llavis. Hasta aquí puedo leer. Vull que m'expliqui coses, que em continui sorprenent, que m'expliqui coses diferents, que m'expliqui qui és i com és el seu món. Si això no és atracció...no té nom.

Mentre la resta de dies ensumo el cabell de G. i la miro als ulls com una condemnada.

Segons una amiga meva, quan G. i jo vam parlar a l'estiu me li vaig declarar. Hahaa. Podria ser perquè no sé que cony li vaig dir.

Anirem veient. Avui estic massa impactada. No assimilo la realitat o la imaginació o el somni o el que collons sigui. Vivo sin vivir en mi...però de bon rotllo...

Fins ara.