M'agrada conèixer-la.
Saber com és.
I em va com molt bé sense la pressió de que sigui la meva parella ni res.
No sé, si és que igual jo ja soc feliç en el món de l'amor platònic...
Avui he pensat que sempre fa una cosa i m'ha agradat molt saber-ho d'ella, sentir que "la conec".
La "cosa" que fa és que prova les coses.
Per exemple, fa un temps es va comprar un cordill d'aquests que porta tothom amb el mòbil penjant i el va dur uns dies. El duia tot el rato, i igualment s'acabava posant el mòbil a la butxaca de la sudadera.
Després ja he vist que se l'ha tret. No sé per què, no m'ho ha dit.
També va provar un temps portar a sobre la clau de la taquilla (perquè ens les van canviar) però no estava còmoda perquè al bolso hi té l'adrenalina per si li dona al·lèrgia. Fins i tot hi va posar una polsera d'aquestes com de cable de telèfon perquè si no, s'anava deixant la clau per tot arreu, tot i així se la deixava. Al final ha tornat a deixar la clau al pany de la taquilla tal com feia abans.
I avui també no sé què deia d'un joc del mòbil que va començar però que ja s'estava cansant.
M'agrada molt i em serveix per entendre-la. Sobretot m'agrada perquè, per a què vull estar al seu costat si no és per conèixer-la, descobrir-la i desxifrar-la?
Aix (sospir).
És que avui estic com molt in love perquè està molt xerraire i m'explica què farà el cap de setmana i que està cansada i té son i parlem de com ens sentim respecte al descans.
I així soc feliç.
Tot i que continuo el meu procés de desconnexió i de deixar anar.
Aquí, en aquest espai i aquest blog és com que em deixo anar per pensar i parlar d'ella però "a la vida" sento que està molt menys present i que sí, potser vaig deixant anar...
Avui ha sigut molt bo perquè jo estava a un cantó d'una taula i m'hi estava repenjant amb la cadira balancejant-me SENSE ADONAR-ME (ho juro) que ella estava a l'altre cap de la taula i que l'estava movent fins que ella ha balancejat també la taula i llavors l'he mirat.
I ella en plan...nena!! Jijijij. Ha sigut molt bo (per mi, clar) que jo ho estigués fent absolutament inconscientment transmetent-li el meu balanceig...aix..
Hi ha dies que ERRÒNIAMENT tinc la sensació que li poso. No sé com es diu així en tercera persona...La poso? Li poso? Bueno, ja m'enteneu.
No sé, per com em mira, per coses com aquesta del balanceig de la taula, perquè em busca la mirada, perquè li anava a preguntar com li havia anat la reunió i m'ho ha preguntat primer ella a mi...segurament no sigui per això.
Però hi ha dies, com avui que vaig pensant...avui et poso.
I tot continua igual, eh?
Però mira. Ho penso.