Així no es pot

 Aviam

AIXÍ no hi ha manera que una es desenamori!

A part de les dues dimensions que crec que ja vaig interioritzar (vegeu aquest post) crec que n'estic creant una de nova dins el meu cervell i és el dels fets que sembla que estan relacionats però no em queda una altra que pensar que no i que coincideixen en el temps perquè sí. Qualsevol semblança amb la realitat és casualitat.

Ahir vaig penjar una story amb un text q deia q em refugiava en la imaginació i la cançó de soñar contigo. De fet la vaig penjar i vaig pensar...ai, vols dir? però en realitat no la penjava per ella, la penjava com en general, tot i q sabia q ella la veuria. L'ha vist aquest matí. 

I sense tenir res a veure amb aquest fet (segur) aquest matí va i VE A FER EL CAFÈ!! Déu meu, feia segles que no venia! I a més super contenta, dient q clar, no volia anar tan d'hora ja a la feina (tampoc era tan d'hora i mil vegades arriba a aquesta hora...) i quan ja marxàvem dient "ai, no! Ja?" jo li he dit mira...cada dia som aquí...

I després super comunicativa, carinyosa (físicament no...) i dient-me que m'enviaria cançons per una playllist que hem de fer i mira i mira i mira i mira...que sí, que ja et miro!! Ai, no tinc cobertura. Bueno, ja m'ho enviaràs quan en tinguis. I no he pogut més i li he dit "no és lo únic que tens pendent d'enviar-me".  Però ja està aquí, fins aquí la meva aportació.

Lo bo és que jo he continuat al meu lloc. Tot i que m'està costant molt. M'he d'esforçar molt per no tornar al modo "tirar-li  els trastos". 

Avui amb el seu mal de cor, parlava amb una altra companya q li deia que a ella li havien fet un massatge del pericardio i G. dient...bueno, a mi que no em remoguin molt que si no em desestabilitzo.

Passa cap aquí que et desestabilitzo jo de cop...mare meva...

Bueno, però també estic contenta de que, tot i que li faci mal el cor i el seu cos li estigui parlant igual que em parla a mi, almenys ella conservi la seva pau. 

Jo deia que ha vingut al cafè i ha estat així perquè com que em veu bé, doncs torna a actuar com "normal". Però també penso...coi...vaig començar a estar bé divendres...m'ha vist dos dies...si que em deixa poc marge.

En fi, demà serà un altre dia. Preparada perquè no passi res.