Plans

 Buf

No sé què em passa però tinc com mil possibles plans amb G. que no m'atreveixo a imaginar ni a proposar-li. Bueno, mil no, concretament 3. 

Per una banda penso...vinga va, gaudeix d'estar amb ella! Com més coses feu juntes millor, ara que està tot més "clar" (ehem...) i que tu estàs més situada i sembla ser que ella també...

Per una altra banda em fa mmmmmolt de pal que em digui que no a res. I que a més sobreentengui que sigui un no perquè no vol anar enlloc amb mi. O sigui, que si és que no perquè no pot o algo...però ja m'enteneu. O que m'estigui dient ai no sé...bueno, al final no. 

I per una tercera banda (es veu que últimament tot va de 3 en 3) penso que no em convé perquè vulguis o no, em vaig fent com "il·lusions" i després em tornaré a fotre de cap contra la paret, com si no n'hagués tingut prou. 

Us explico els plans, idò.

1) Anar juntes en cotxe dimarts. Bueno, això al final, divendres quan la vaig veure al cafè abans que jo i estàvem tan contentes, em vaig envalentonar i li vaig dir. Em va dir que sí. Aviam si no es torça la cosa. Bueno o sí, no sé què és pitjor. Perquè a sobre tornarem AL VESPRE. En fi, espero que reflexioni i s'inventi una excusa per no deixar-me fer aquesta LOCURA. Que bueno, fet i fet tampoc és res. Tinc ganes també de que puguem xerrar més estona i q no sembli q estem traficant amb droga per les cantonades (últimament xerrem una mica més, però). 

2) Dissabte que ve és quan vaig a aquell concert al seu poble que no li vaig voler proposar peeeeerò. Entre E. (la meva amiga dimoni cucarell) i l'amiga amb qui vaig (que és la d'aquest post) ja m'han montat la pel·lícula per anar a sopar després del concert i dir-li si es vol passar. O sigui, E. ja ho va dir directament i l'altra amiga m'ha dit q anem a sopar ella i jo i llavors la meva imaginació ja s'ha disparat i quan li he dit, esclar, ha estat ABSOLUTAMENT d'acord en dir-li, és més, fins i tot s'ha ofert a marxar. Noooooo no no no, ja li he dit clarament que jo vaig a sopar amb ella, que per això vaig a aquest concert amb ella. Bueno, total, que no sé què faré, segons com ho vegi li diré que serem allà sopant...i lo més provable és que ella no digui res ni vingui i s'acabó xim-pom.  Però és un plan...i dona molt de joc a la imaginació. Diu la meva amiga que l'emborratxem hahaha. 

3) De les cançons que em va passar G. una era d'una cantant que li vaig dir que a mi també m'agradava i esclar, com que internet ens espia, doncs m'ha sortit una propaganda de que fa un concert a Barcelona el mes que ve. MORO de ganes de dir-li, esclar, de proposar-li que hi anem (de bon rotllo) fins i tot m'agradaria dir-li d'anar-hi amb algú més tot i que no se m'acut qui perquè no conec ningú més que li agradi. No sé, aquest tercer plan és com massa gros per mi mateixa i tot. Potser el que acabo fent és simplement enviar-li l'enllaç i dir-li "mira". I ja està. 

En fi...no sé, ja us aniré dient (esclar) però aquesta dinàmica de que sorgeixin plans és com que em relaxa, veig com molt de temps per davant i moltes oportunitats...bé, també penso...oportunitats de què?? Doncs res, d'estar amb ella, de conèìxer-la més, d'estar amb ella bé i gaudir-la i després farcir la meva imaginació amb la seva informació per viure-la més intensament. A això aspiro...hahaha. Mare meva, quines aspiracions més penoses. 

Canviant de tema, dues persones ASSENYADES tampoc es creuen les casualitats que passen. Creuen que juga amb mi, que vol alimentar el seu ego. No ho descarto, tot i que penso...no cal, filla, si ja em tens loca sense fer res, no fa falta que em diguis que has marxat de casa abans d'hora...

Demà torna a ser dilluns...a veure com va la cosa...jo vaig més o menys tranquil·la i disposada a ensumar la seva jaqueta com a màxima aspiració. Veurem què tenen previst els guionsites.