L'adeu

 Avui ha reaparegut el meu jo melodramàtic que tant m'ajuda a relativitzar i alhora a viure intensament. Gràcies, t'honoro.

Avui jo i G. ens hem acomiadat fins les vacances (tampoc n'hi havia per tant) però gràcies a la meva nova jo he viscut el moment molt intensament, he gaudit la seva abraçada que sabia que ens faríem. Perdona, princesa, em parlaves i no sabia què em deies, només t'absorbia i t'absorbia, els cabells, els petons (a la galta, esclar), la teva olor, el so de la teva veu.

I avui la princesa era jo, no tenia ganes d'oferir-te res, ni de desitjar-te bones vacances, ni de dir-te que et trobaria a faltar, ni tan sols de dir-te princesa, només d'absorbir-te jo a tu, de rebre i rebre i rebre.  Avui necessitava jo la teva abraçada. I a sobre tenia la regla, així que més baixa ja no em podia sentir. És quan l'univers acompanya el teu estat d'ànim. És quan estàs en comunió amb l'univers, almenys amb el teu propi. Oh, un altre cop gràcies. 

He sortit del teu cotxe no sé amb quina cara i he creuat el pas de vianants plorant. Ja no m'has vist.

Ben bé no era de tristesa tot i que una mica per tant de desig malaguanyat. Era d'emoció, de realitat i alhora de decepció de que la realitat no sigui real. Que no sigui la mateixa realitat per mi que per tu. 

M'he sentit molt diferent. Ha aflorat una jo capaç de gaudir intensament del moment, tant per bé com per mal. Una jo que no passava de puntetes per la vida, sinó que es deixava travessar per ella. Per tu, en aquest cas. 

Ja et trobo molt a faltar, tot i que sé que no anirà in crescendo sinó que s'esvairà en pro de qualsevol altra passió.

No fa ni un mes que vaig somiar amb tu i em sembla que porto mitja vida desitjant-te. 

No entenc que algo tan intens no travessi la pell, no s'encomani. No et transformi! Oh, somia amb mi bonica meva, vull abraçar-te i vull fer-te més petons i més endins. Gràcies per la teva suavitat. Gràcies per fer-me vibrar tot  i que no ho facis expressament i no te n'adonis. 

Potser avui somiaré que la princesa soc jo, tot i que ja no et sé veure d'una altra manera. Vull que se m'encomani, vull que em travessis i travessar-te jo a tu. Literalment, simbòlicament, filosòficament i totes les ments i cossos possibles. 

S'ha acabat aquest amor d'estiu i potser mai més tornarà. Em poso a les mans del que sigui que pugui venir. Igual d'intens. 

Oh, G., princesa meva. Et veia abraçant a tothom per dir-los adeu i em sentia tan afortunada de pensar que l'última abraçada seria la meva...al teu cotxe...que bé. Que bonic. M'ho quedo ja per sempre. 

Estries

 A vegades espiar és tan senzill com desviar la mirada, una llambregada ràpida per posar llenya al foc de la imaginació.

I així en un moment ràpid t'espio la panxa, blanca, una mica rodoneta i flonja i amb unes PRECIOSES estries pels costats, per sota el melic. Sens dubte restes de la teva també preciosa maternitat. 

Estries que he somiat en acariciar, resseguir, besar, mossegar i llepar. 

Qui diu que són un "defecte"? Sisplau, no he vist cosa més preciosa inigualable per cap tatuatge artificial ni decoració posada expressament. 

Tan poderosa ha sigut aquesta imatge que avui una persona s'ha adonat de les estries que tinc al braç, a la part de darrere cap a l'aixella i per primer cop a la meva vida he pensat en elles amb absolut AMOR i he adorat tenir-les. Ara les trobo precioses igual que les teves, princesa. Em dones poder i em dono poder a través teu, per això adoro sentir aquest desig i viure'l interiorment i per això somio com seria viure'l també exteriorment. Em persegueixen el tacte i la suavitat del teu cabell, el so de la teva veu i la teva olor poderosa. Em persegueixen com un núvol de poder que alhora em protegeix i m'arrossega endavant. Vull viure això encara que sigui mig inventat i encara que en teoria no puguis fantasiejar si no hi ha possibilitats reals. Possibilitats de què? Això ja és una cosa, ja és una vivència. Per què tot ha de ser voler ser parella estable per sempre més? No n'hi ha prou amb desitjar-se? No n'hi hauria prou amb tocar-se i fer l'amor simplement perquè sí sense cap més pretensió que viure-ho i gaudir-ho com aquell qui...jo què sé...es menja un gelat?

Doncs aquí em quedo recordant les precioses onadetes recorrent-te el baix ventre com jo voldria fer cerimoniosament, una per una...només perquè sí, per hedonisme i prou. Pel pur plaer de desitjar-te i poder-te tocar...

Dir-t'ho

 Avui he començat a dir per tot arreu que ets la meva princesa. Sí, tu també ho has sentit, esclar. 

Necessito expressar-ho i que cadascú (inclosa tu) s'ho prengui com vulgui, segur que ningú interpretarà les fantasies eròtiques que em provoques...

Avui els nostres braços s'han fregat. Com passa sovint perquè jo m'acosto perillosament i veig que tu no t'apartes...doncs aprofito. Potser ni te n'adones

Però és que avui, primer han entrat en contacte i no recordo exactament la situació però sé que he trobat un moviment del cos natural per moure el braç i així acariciar-te. Perquè no només els nostres braços es toquessin sinó que s'acariciessin mutuament. 

Jo pensava que t'apartaries també de forma natural (sense fer com "quita d'aquí") però no. Has d'haver notat aquesta carícia! Sisplau! S'ha acabat al cap d'uns segonets també de forma fisiològica i natural. 

Crec que és pel meu moment del cicle (premenstrual) però avui sentia la teva olor màximament. Totes les brises me la portaven i jo tancava els ulls per absorbir-la. Feia MOLT que no m'impactava tant la olor d'alguna persona. 

I et mirava i pensava en el post que vaig escriure ahir i em sentia entre poderosa i una mica guarrilla. Però gaudia de tenir el meu secret. I volia recrear la fantasia mirant el teu cos i sobretot el teu cabell (que avui ha tornat a quedar per dins de la roba. Ho fas a posta o què?). Aquestes situacions, al contrari del que podria semblar m'omplen de poder i com de seguretat en mi mateixa perquè tinc el poder de desitjar i d'imaginar. Avui fins i tot el poderio m'ha durat fins que després he estat fent bromes sexuals amb en D., en qui últimament no penso gens però s'ha creat una situació nova que m'ha agradat molt també perquè jo estava molt suelta  i li anava dient (en conya) que parés que m'estava posant vermella i ell anar rient i seguint-me la broma. Això mai havia passat i m'he sentit molt molt alliberada. Gràcies a tu, princesa.

I mentrestant continues sent la dona de gel que no reaccionarà a res ni farà res. 

Un dia ens queda, princesa, un dia. 

I a l'estiu canviarem l'etiqueta del post.

I al setembre ja veurem

Perquè suposo que continuaràs fent tan bona olor com ara.

I passi el que passi (bueno, res) continuaràs sent la meva princesa. Per sempre, jo crec. 

Si ve el cap de setmana i et trobo a faltar...què faré la setmana que ve? Doncs això, trobar-te a faltar. 

Bona nit, princesa

Un altre

 Avui a la fantasia tornaves a ser una princesa (crec que ja ho seràs per sempre més) i ha agafat protagonisme la part en què tu feies l'amor amb un altre, un home, concretament. Que pobre, en aquesta fantasia no importa. 

Jo, com a bona serventa estic al marge però en un moment donat t'acaricies el cabell i el coll, em mires i em somrius com per dins, com un somriure de cantaire. 

- Vine- em dius entre sospirs i fent un gest amb la mà. 

Soc serventa però tinc dignitat així que també somric i vinc a poc a poc fent créixer el desig que sempre sentim. 

M'apropo molt a tu, encesa per l'escena. És una cosa que generalment no em crida massa però tinc ganes d'acariciar-te els pits. 

El teu follador t'agafa els malucs però a mi m'és igual, tinc tota la teva atenció. 

Tires el cap endarrere i com que estic dreta em quedes a l'alçada perfecta per començar a fer-te petons agafant-te el cap per darrere. Estàs tan encesa que m'agafes la mà i te l'acostes al clítoris, en un entramat de parts del cos de tres persones humit i plaent. 

Quan l'home random en té prou ens tirem juntes a rodolar pel teu llit de seda amb dosser de color carmesí ajuntant els nostres cossos que no n'han tingut prou, besant-nos encara més i llepant-nos sospirant fort....

El final com sempre és una estesa de cabells sobre llençols blancs...no em trec del cap aquesta imatge.

Qualsevol que llegeixi els posts tots seguits...em denuncia per assetjament...és broma.

No em digueu que la imaginació de la majoria de persones no  funciona igual...

Avui anava amb ella pel carrer (a la realitat) i ens hem creuat amb un noi del barri que és neurodivergent i que sempre saluda. Quan l'ha vist, ha posat un somriure d'orella a orella i li ha cridat guapa o algo així que fins i tot li ha caigut la bava...ella li ha contestat gràcies...mare meva, quina situació però és que no m'estranya perquè és que, per mi, és escultural. En el sentit literal de la paraula (segons el diccionari: escultural: digne d´ésser esculpit per la seva bellesa, majestuositat, etc.).

En fi, que durant l'estiu no ens veurem així que aprofiteu les fantasies de la Venus escultural que els hi queda poc....bona nit princeses i princesos.

Princesa

 Una de les meves fantasies més recurrents amb dones (crec que mai ho he pensat amb un home...) és la de que ella és una princesa i jo la seva dama de companyia. 

O al revés, a vegades també m'imagino que la princesa soc jo. 

G. és una princesa de cap a peus: bonica, amb cabellera (sobretot, ehem) que jo pentinaria i pentinaria i pentinaria, una mica altiva, sensible, pausada, fina, blanca, presumida...mmmm. 

Jo seria la teva dama de companyia, la teva pentinadora i (des)vestidora. Quan et traiés el vestit es revelaria tota la teva pell blanca i et faria massatges i petons...

Un dia t'estaria posant alguna cosa nuada al coll. Jo estaria davant teu concentrada en lligar-te el collaret i que et quedés ben posat i quan et mirés a la cara m'adonaria que m'estàs mirant amb els ulls verd-mel fixos, els cabells de costat i mig somriure per sota del nas. Et llegeixo el desig. 

Jo et somriuria una mica també i ja hi seriem com altres vegades hauríem fet. Ens besaríem, ens despentinaríem, ens desvestiríem i ens tocaríem molt donant-nos molt de plaer en el teu llit amb dosser de color carmesí.

Seríem les més grans amants perquè no tindríem cap mena de compromís formal però en canvi ens passaríem el dia juntes i alhora separades havent de dissimular.

A vegades tu voldries més, a vegades jo voldria més...però sempre ens aniríem equilibrant. 

Fins i tot de vegades faríem l'amor amb altres persones i ens seria igual o fins i tot ens agradaria. Potser un dia em faries participar i em voldries besar mentre fas l'amor amb algun home...tu a sobre, esclar.  Però tu un dia em veuries coquetejar amb un cuiner i t'emprenyaries i aquella nit em faries dormir amb tu amb alguna excusa i em faries l'amor sense parar però sense dir-me res. Fins que tornessis a quedar embolicada amb un llençol blanc i ben despentinada...

Buah...amb aquesta fantasia m'hi puc passar hores i hores sobretot si ella princeseja com en aquest cas. 

Després la veig i gairebé em poso vermella. Llegirà el desig en els meus ulls? Tan de bo que sí, tan de bo que no. Abans em feia molta por que em poguessin preguntar però ara ho agrairia i m'agradaria contestar que sí i que no passa res ni té res de mal. Que si he fet algo que li molesti em disculpi i que sé molt bé la situació com és però que no ho puc evitar. Que ja se'm passarà...

Desig

 Vull caminar cap a vincular el desig amb la realitat. 

O sigui, parar de desitjar coses impossibles.

Acceptem que G. mai em correspondrà ni res (vaja, seria un miracle).

Com puc fer per avantposar (o com se digui) les possibilitats reals al desig??

De tants anys i anys de transitar pel desig impossible...és que ja hi estic bé? No, perquè ara em sembla sosso, vull realitat, fets, tacte, petons, mirades, ruboritzacions...REALS. 

Vull continuar transitant les fantasies però com aquell qui fantasieja amb el Brad Pitt, no sé com dir-ho.

Aquest vespre si puc, comparteixo una fantasia que seeeeeempre he tingut aplicada a diferents persones...aquest vespre l'aplicarem a la Cabellera del regne (que no cavallera...). 

Cabellera

 El títol és per ja no tornar a posar Cabell (3) que és massa repetitiu però es que em té boja boja aquest cabell, em passa per sobre de tota la resta de coses del món, és com que només m'interessa aquesta cabellera, lo suau que és i la olor que fa. I només actuo per poder-la tocar. 

T'imagines tu a sobre meu, jo sentint tot el teu pes i el cabell deixat anar? Sentiria més plaer a dalt que a baix. Recordo una companya d'universitat que deia que el cabell llarg anava fatal per follar però...mare meva, jo no em puc imaginar una altra cosa...

No, ja sé que no t'ho imagines perquè tampoc et sé transmetre què vull ni què sento perquè em corresponguis entre queixes com en aquell somni o perquè em rebutgis i s'acabi el bròquil.

Molaria que una carambola ens demostri que ens en sortim...

Si tampoc demano tant...només una mica de xispilla, una mirada més intensa...algun senyal per part teva que em tregui d'aquí, que em sorprengui i que em faci voler avançar.  O algun senyal per part meva, d'alguna manera "petar" però tampoc ho acabo de fer perquè "em conformo".

Perquè quan et dic que ets el meu pelazo va i incloc a una altra persona també (dos pelazos) perquè "no es noti". Collons! Que vull que es noti! Però suposo que quan has de buscar tant el camí per expressar-ho és perquè simplement no és recíproc perquè si no, hi ha un camí obert d'estira i arronsa que es retroalimenta.

Potser fins aquí hem arribat.

Potser m'he de quedar a la friends zone i només ser una que t'abraça molt fort quan plores.

Està tan bonica quan plora...per què? Mira que la resta del temps se me'n van els ulls a la cabellera i passo una mica de la seva cara però és que quan plora... Suposo que m'atrau aquesta sensació de descontrol...Però a la que deixes de plorar i desfem la forta forta forta abraçada...tot torna a ser perfectament previsible. Bah, m'avorreixo. Haurem de mirar aviat cap a una altra cabellera...

Ens queden  dues setmanes i aquesta passarà a ser una altra bonica història inexistent. Espero poder continuar treballant i sortir d'aquí i que la propera inicial que posi a les etiquetes evolucioni d'una altra manera...

De moment em quedaré amb la imatge d'uns cabells caient-te i caient-me per la cara i les espatlles....imagino el tacte del teu cabell en cadascun dels moviments de l'amor...i sentint aquella olor...tot en descontrol màxim. 

Vaig estar (a la realitat)  mitja hora observant i bevent-me amb els ulls la teva espatlla tan i tan suau que jo tenia por que se me n'anessin els dits a tocar-la, amb els cabells movent-se al ritme de la teva escriptura...déu meu, és que és tan bonic que no ho vull malbaratar!! Em fa pena. Amb el cabell acabat de rentar que vull imaginar (i sé que no) que et vas rentar per mi...

Tan de bo avui facis l'amor almenys amb algú que pugui gaudir d'aquests cabells tot i que segur que no ho apreciarà.

Em torno a cagar en la parella estable de merda que desperdicia tota la bellesa humana escampada pel món i tots els cabells mega sexys fets per ser acariciats i trenats amb devoció. 

O almenys pensa un segonet en mi mentre te'ls acaricies tu mateixa. Els cabells...

Desperta't a mitja nit sense raó aparent i escolta el meu àudio parlant d'una cosa de la feina que et podria dir perfectament dilluns però vull que sentis la meva veu abans...estic trastornada? Podria ser que sí.

M'agrada? Mmmm...també. Fins i tot vull estar-ho més.

Bona nit a mi mateixa, a la meva imaginació i als meus sentits que em permeten absorbir-te d'alguna manera...