Conversa

 He de tenir una conversa incòmoda i de mal rotllo amb G. referent a la feina. Per sort no he d'estar jo sola, sinó que és la directora qui ho diu però em fa molta por.

O sigui, és d'aquell tipus de por que

1) No puc evitar perquè no hi ha per on passar.

2) En realitat ja em va bé perquè son coses que he de travessar. O sigui, no vull no fer-ho (tot i que ho he intentat...no ha colat). 

Ara, estic cagadíssima.

Tinc por que s'enfadi (tot i que siguin coses de feina, és d'implicació personal, la conversa), que m'ho faci pagar, que ens distancii, que es tanqui encara més...

Però en realitat el que em fa més por de tot sabeu què és? Que no canvii res. 

Això és el que em fa més por d'aquesta conversa i de tot en general...així que...vaja, com ja faig, però penso posar tota la carn a la graella. Si ha de saltar tot pels aires que salti, però jo no em quedo aquí, en aquest encotillament. Si s'hi vol quedar ella vale,  però jo surto. 

Vull que s'enfadi, que m'insulti, que em pegui, que patalegi, que em retiri la paraula i que em miri amb odi...però no suportaré quan tot es quedi igual (que és el que passarà) però fins i tot encara més fred que ara si és que això és possible. 

Després de la setmana passada d'esverament, aquesta setmana està molt freda. Bé, i jo a sobre que estic afònica...

Però no puc parar, és una constant, no puc parar de notar la nostra connexió física. No puc parar de sentir com els nostres cossos s'atrauen literalment. Em fa fins i tot mal. 

Estat, un altre cop, de "abraça'm i calla". Fes-me un petó i calla. Fem l'amor i calla. No en parlem. Però fem-ho. 

Quan es gira d'esquena a mi (ahir) i es comença a pentinar, a passar els dits per entre els cabells o a enrollar-se'n un al dit. I sembla que em tira purpurina. És que no puc parar de mirar-la, m'és igual qui em vegi. Em sento com si m'està fent un sortilegi, com si fos una serp encantadora d'aquestes de les pel·lícules...ploraria i tot. 

Quan volia agafar un plat i l'he abraçat per darrere, i he sentit l'olor de la seva caputxa...Què és aquest sentiment? D'on ve? Per què està aquí encara? No em quadra amb res de la realitat ni amb el moment que estem vivint. Només que no puc parar de desitjar abraçar-la. I ella allà...tota Frozen...

Quan ha anat a deixar el plat i ha tornat a la cadira del meu costat i ha arrepenjat el colze a la meva...M'és igual el que passi, només vull que ens abracem. 

I com li he dit a la ex-directora...pega'm. Pega'm un calbot...perquè malgrat TOT...quan la veig em poso contenta. 

4 coses

 Ai, se m'acumulen els temes.

1) A. Hem estat el cap de setmana juntes. I...no ha fluit. El feeling...no hi era, no sé, per cap de les dues parts. Va tornar a aparèixer al trajecte de tornada...aviam...ara ja no cal. Hem estat super bé i que m'encanta i és super cuqui però feeling? No. En fi. Cosa que em porta al punt 2, va, que així queda enllaçat.

2) No em flueix l'energia sexual. Sento que la sexualitat no flueix per la meva vida. Potser sembla que amb G. sí però està tot tan encotillat i encallat que no m'estranya que no flueixi. No flueix. Tot en la meva vida és molt guaaaai, molt amoróooooos, molt tal i qual i pasqual però sexual?? No. Gens ni mica. O és que G. té tota l'energia aquí acumulada i no la deixa fluir per mi i per la meva vida? Què m'estàs fent? Així arribarem al punt 3

3) Ja faig bé, ja...de fer la meva vida a part d'ella (G.). Em fa molta pena però és el millor que puc fer. Perquè no puc estar pendent del no-res en què em té ficada. Ja m'ho va dir ella mateixa fa molt de temps "una història que no avança com tu voldries" o una cosa així. Exacte. Així que cada cop que no li dic algo, no li comparteixo algo, no la tinc en compte per a alguna decisió o marxo sense dir-li res (com avui) penso...faig bé, estic fent bé...però em moro de pena. 

4) Sabia que m'oblidaria del punt 4. En un moment he pensat: vale, son 4 coses però segur que alguna se m'oblida. I sí. Deixeu-me pensar. 

Bé, no sé què era però G. no m'ha preguntat per A., com ha fet tothom, naturalment, no fos cas que algo fos NORMAL i em pogués confirmar que la seva actitud és la d'una amiga. Sempre ha de ser tot raro i confús. Doncs deu ser que ella és així. Es veu que la gent no canvia, segons diuen. I la FROZEN ara està super apoltronada a estar normal i a que res li afecti ni l'alteri. Doncs molt bé.

Això sí, que no faltin les indirectes i els petits roces i els cops de colze (figuradament parlant) per seure al meu costat. Bueno, al seu lloc que casualment és al meu costat i que segurament no és per això que vol seure allà. I que hagi d'agafar imperiosament una cosa que hi ha en un moble que tinc davant de la meva pelvis. Quasi em fica mà, si fins i tot li he dit: escolta, no em fiquis mà. I després un altre cop. Allò de aparta un moment...no...millor em trobo la seva mà quasi al cony...Uf. Això entra en contradicció amb el punt 2? No, precisament és el que té empresonada la meva energia sexual

I molt dir que envii fotos del viatge però en penjo als estats de watsap i no les obre, clar, clar...sobretot, que res sigui normal, no fos cas que es pugui entendre. 

Estic enfadada un altre cop amb G. per ser tan indiferent quan vol i molt molt trista. 

He estat molt a gust amb A. i em dona una sensació de carinyitu...que potser és falsa i sobretot NO és sexual però m'agrada igualment seure amb ella en un seient d'aquells de l'autobús més amples del compte totes dues juntes i arrepenjar el cap a la seva espatlla un moment. Hem quedat que la pròxima "cita" és per mirar una pel·lícula (una en concret). Em fa ilu com que quedem "per la pròxima". Continua sent el meu anti-ligue. 

Fins demà tonta del cul (G.).