Avui li he donat (en mà) l'última noteta.
La despedida.
Li he dit q estava molt trista i diu que per què. Doncs per tu! Clar, com que quan estic amb ella m'alegro...doncs ella em deu veure bé, però les amigues còmplices pateixen un munt, pobres.
No sé com pot pensar en totes les notetes que li estic enviant i pensar que estic bé. Què es pensa, que soc un tio? Perdó, eh, però que et puc estar tirant els trastos i despullant l'ànima cada dia i q tu siguis freda com el gel i estar bé?
Sí que m'ho he passat bé en quant a joc i he sentit molts cops que estàvem jugant totes dues però ja estic posant massa, precisament EN JOC i estic perdent estrepitosament, no te n'adones?
Clar, jo no sé què sent ella ni què pensa però els fets son els que son. I estava cantat q això havia d'acabar d'una manera o altra. Doncs ja ha acabat.
Ara només espero que en tot el pont no em digui res, tot i que mori de pena cada cop que comprovi que no ho ha fet...
Avui ens hem abraçat amb llàgrimes als ulls, avui hem tornat a fondre el gel però ja només per dir fins aquí. Perquè estic congelada i no suporto més fred cap a mi, sobretot si alhora em fas cremar en les flames del desig...
Deixo anar. M'acomiado.
Ah, per canviar de tema, estic molt contenta del consens que hem trobat amb N.P. perquè ja li vaig dir q pari de pensar que li estic tirant els trastos i de dir-me que no i que ens dediquem a aprofitar la connexió i el feeling que ha sorgit i punt. Tan a la defensiva, tan a la defensiva...Aquesta també...avui em diu que hi ha un que l'ha convidat a anar a la platja en moto i que uiuiuiuiui, que serà super interessant però que no li atrau físicament. Llavors??!! Jo és que no entenc a la gent. Doncs així està amb mi, que uiuiuiuiui però res de res. La veritat és que ara m'interessa molt més com a amiga perquè estic massa enamorada i massa trista per G.
Però el que li deia a N.P., que estirem del fil i aviam on ens porta tot això, i que no estiguem reprimint-nos perquè no sembli que noséquè i perquè l'altra no es pensi que noséquantos. I aquesta actitud amb tot.
Estic contenta de no tenir por d'estar trista i de poder transitar aquesta tristesa amb dignitat i serenor i per decisió pròpia.
L'amiga assenyada em diu q vegi G. i parli amb ella el menys possible. Però em sembla que es flipa perquè ara sí que no aniré cap a ella perquè sí com "aviam què passa" perquè he sortit d'aquest modo però tampoc em puc forçar perquè a més llavors, en tindré més ganes i això tampoc em convé. En fi, que em fa molt de suport i sé que m'estima molt i vol que estigui bé però jo necessito fer les coses a la meva manera.
Bon pont a qui en tingui. Gràcies a qui llegeix.
Per cert, la última nota era un fragment de la cançó que em va compartir sa lluna en un comentari que em va fer plorar com una magdalena. Gràcies a aquest blog per ser part de la història també.
